Crònica: dia novè

Vaig trucar a la porta i vaig entrar a la classe d'improvís.

Havia oblidat una cosa: ara la hi ha una professora nova. Altres nens inundaven la classe. 

Vaig començar acompanyant un parell de nens que jugaven al penjat. Les seves paraules impròpies, que els feien riure, em brandaven pel cap miraculosament.

Després vaig seguir cap una altra taula. El grup de nens que jugaven al Monopoli van posar una fitxa a la casella de sortida perquè pogués jugar amb ells. En vam fer una mica, de trampes. Es subornaven entre ells per comprar edificis que posseïen altres o bé afegien diners a despit al centre del taulell, que es mostrava com el punt àlgid dels ingressos del banc del joc.

Jo, almenys, vaig aconseguir comprar el passeig de Gràcia de Barcelona. Vull dir, comprar amb diners del joc. 

Crònica: dia vuit

Primera classe després de Nadal.
Era tot com al principi: els de cicle superior es distribuïen per grups. Jugaven.
Jo vaig asseure'm amb uns alumnes que semblaven ser de sisè. Estava a la classe de 5èB, però. Sí, com deus haver endevinat, jugaven. Havien d'expressar-se amb paraules sobre temes que els oferien unes cartes (por, egoisme, amor, drama, felicitat, comèdia). Les escrivien amb retolador sobre una mena de pissarra.
Hi van passar prou de deu alumnes durant tota l'hora.
Havia de ser responsable.
Hi havia paraules que ells no entenien... Doncs, jo els hi explicava.
Feia com de mediador.
També jugava, però, tot i que no a totes les rondes.

Heus aquí un parell d'exemples:

Un moment emocionant (per uns):                                  Alguna cosa extravagant (per altres):

Crònica: dia set

Aquest va ser l'últim dimarts abans de les festes nadalenques que tancaven un 2013 carregat de sorpreses i emocions.

Sense sortir de l'anterior estil, basat en jocs i activitats conjuntes, els nens aprenien tan sols obrint una pàgina del llibre de català que els animava a jugar al clàssic Battleship, però, aquest cop en comptes d'utilitzar les regles habituals, enfonsaven la flota a cop de construcció de frases força típiques i fàcils de construir; d'altres -entre ells, un nen amb menys capacitats- feien altres jocs o bé s'apressaven a crear la seva figura de paper i cola.