Valoració personal

Al final se m'ha fet curt. De fet, el curs sempre és curt. Arribades les vacances només he de dir que el Treballem Plegats ha estat una experiència més en la meva trajectòria com a alumne i, sobretot, com a persona. Al principi, a la classe, em trobava força incòmode. Varen ser les primeres setmanes. Després tot va anar bé. Potser el meu moment màxima esplendor en aquest projecte va ser quan deixaven de fet tallers i jugar, i els nens de cada classe anaven a la seva respectiva aula. Allà és on m'hi podia comunicar més i sentir-me més còmode. 

Amb tot, ha estat una bona experiència.

Alguns eren més tímids que d'altres, és clar, amb alguns m'hi feia més que d'altres, és clar; però al final són tots iguals, penses. Iguals com tu, es veu.

Tot i que al principi tenia els meus dubtes si començar el treball, al final m'ha agradat i tot. Quines coses, eh? No sé si hi tornaré mai més o no, encara, però crec que ha estat tot massa ràpid, com si els hagués abandonat del tot. Al cap i a la fi tot és així. 

Festa de cloenda del projecte

La veritat és que van ser unes hores força atrafegades. La primera mitja va ser dedicada a la preparació de la festa: a la guarnició del pati, la preparació del pica-pica i les proves diverses que hi havia repartides pel centre.

A l'hora de començar, alguns vàrem dirigir-nos a la porta d'entrada de l'institut per rebre els alumnes de totes les escoles. Els primers van ser els del Pont Trencat. Eren tots molt petits. Els pallassos van  sortir amb una salutació cordial, per molt que, a alguns, els fessin por.

Primer, va aparèixer l'alcalde amb la regidora d'ensenyament del poble per agrair-nos la feina feta i així concedir un diploma a cadascú que ha fet el projecte. N'érem molts.

La cosa va anar força bé. Jo anava d'un costat a l'altre del pati: era organitzador, ves. L'última franja de proves no la vam poder fer per falta de temps, però.

El final va ser força emocionant. Els nens van retrobar-se amb el pallasso dolent a la pista de volei, tal com indicaven les pistes, i va entregar-los el pot de pintura intacte. Sí, els veu que els hi vam explicar que un pallasso malvat havia entrat a robar-nos la pintura que havíem d'utilitzar per pintar els insípids bancs de l'institut.

Després de tot, el final de festa va ser un vermut entre tots, amb un regal de cada escola cap als padrins. A casa tinc un plec de Post-it i, el més important, una cartolina amb una foto meva amb els alumnes i una dedicatòria i firma de cadascun. 

I qui no se sent agraït així?