Crònica: dia divuitè

Va ésser un dia un pèl complicat. Vaig arribar i vaig veure els alumnes de la classe amb la mestra de 5èB al pati de l'escola jugant a handbol. Bé, ella no però. Quan vaig entrar al centre hi vaig anar de pet, després de constatar la meva presència al conserge. 

Vaig demanar-li què havia de fer. Així que vaig pujar fins les aules i vaig anar a socórrer els alumnes de cinquè i sisè que restaven a l'aula de 5èA, que continuaven amb una "tarda creativa" ben tranquil·la. 

Primer em van manar que ajudés un nen que no escrivia bé sobre la pauta. Que el controlés. Ell estava passant el seu poema a net en bolígraf. 

Després un  altre em va demanar ajuda per fer rimar el seu poema. No trobava paraules que rimessin amb princesa. A part, vaig corregir-li alguns mots que frisaven perquè algú els modifiqués i els posés com Déu mana. Amb tot, després de jo donar-li diverses idees d'organització dels versos (versos, rima), ell va desmuntar el poema a bon grat seu. Però, poc després, poques idees se li van ocórrer, i va ser hora de recollir. 

[Les fotografies seran vigents properament.]

Crònica: dia dissetè

És increïble la imaginació dels nens de l'escola Primària. Bé, potser, per part d'alguns més que d'altres; és evident. Però també n'hi havia que no aconseguien treure idees del cap perquè si bé no es concentraven.

A aquella l'anomenaven "tarda creativa". Delirant títol, oi tant!

La veritat és que em vaig quedar força impressionat per les idees dels alumnes. La mestra de la classe em va manar que anés a ajudar un nen que li costava més, com és costum quan arribo allà. Mentre els altres preparaven poemes dividits en tres estrofes de quatre versos cadascuna, en Marc escrivia diversos intents de cal·ligrama. Primer una gota, després una fulla, un sol... Doncs no acabava. Es feia una idea al cap i la deixava. El vaig ajudar, però no semblava acatar les meves idees. Mussitava que era impossible escriure allò o s'aixecava de la cadira per recórrer la classe o veure aigua.

Només era el primer pas perquè els alumnes fessin el poema que enviarien a un jurat que anomenaria els guanyadors dels Jocs Florals que es faran per Sant Jordi.

Crònica: dia setzè

Poc esperava de que aquell dia es dediquessin a omplir punts de llibre de dibuixos relacionats amb Sant Jordi. No ho sé, encara falta per el 23 d'abril, però, vaja, si fa no fa... ja és a tocar. Encara somio de travessar els carrers de Barcelona per fer cua perquè em signin un autògraf els meus autors preferits. 

Doncs, bé, hi havia dos models de punt de llibre: un amb una rosa al centre del dibuix, i, l'altra, amb la porta d'un drac aferrant una rosa vermella del color de la sang, a més d'una cua amb punxes que restava sota la rosa. 

Primer la dibuixaven, després la pintaven amb ceres, a continuació l'envernissaven, i, justa la fusta, ho has endevinat, l'admiraven amb tots els sentits. Això els que l'acabaven.

Crònica: dia quinzè

Almenys ja havia passat Carnaval i els alumnes s'havien tret del cap la festivitat que tan entusiasmats els havia tingut. No sé com deuria anar la festa a l'escola. Ni tan sols me'n vaig recordar, de preguntar-los-hi. El fet és que ja estaven més tranquils i es tornaven a separar per grups per a jugar a jocs de taula. 

De fet, avui penjo aquesta fotografia perquè he vist que tenen un nou joc, a classe, o això sembla; però potser l'han portat de l'aula de sisè. Però, bé, és igual, almenys tenia un altre joc per fotografiar:

Rotacions, jocs per aquí, jocs per allà... fitxes escampades pel terra... Com sempre, de fet. Res de nou, vull dir. 

Vaig desviar-me una mica d'un grup, per això. Semblava que no podia tolerar que continuessin tirant-se esborradors a l'esquena. Vaig fugir, com he dit. Ben lluny (només uns metres). I després de la següent rotació, vaig tornar, així com així. Hi havia nenes i nens diferents. 

Crònica: dia catorzè

Bé, aquesta publicació crec que serà força més visual que totes les altres. Ara dic això perquè potser només acabo de començar a escriure i sembla que avui no em vull posar gaire xerraire. 

El carnaval era a tocar i, ves, com sempre, les classes preparaven alguna mena d'activitat per disfressar-se o, almenys, fer-ho veure. Però crec que a l'escola primària tothom va força il·lusionat i té ganes de participar a la dominant arribada a Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que no sé com era, però jo el recordo encara com un ninot que porta la roba espellifada i una perruca de pallasso. 

"Fer gresca i xerinola" em sembla que se'n diu. 

Almenys a 5èB n'estaven, de preparats. Feien unes màscares precioses i, en acabat, les empolsimaven de purpurina i les pinzellaven amb vernís. Cal dir que s'hi esmerçaven força i les nenes creaven autèntiques obres d'art.