Crònica: dia tretzè

Hi havia massa enrenou a la classe, aquell dia. Els nens i nenes de cinquè i sisè jugaven com bojos als respectius jocs que els tocaven. Vaig voler anar a petar a una taula de quatre amics. Em vaig sentir ofuscat per un joc que mai  havia vist. I, per variar, us el vull mostrar. Vervalia un fantàstic i esplèndid joc per practicar la llengua. Una obra del gran Màrius Serra, per cert. Però sembla que a aquell quartet els feia massa mandra obrir el plec de papers de les instruccions i començar a llegir. Em va fascinar la seva imaginació alhora d'inventar-se unes noves regles, sota una illa divisada per diferentes franjes del territori. Jugaven a conquerir-la, si malament no recordo. I exponien les seves desiderades en arribar a una casella d'un taulell que es contemplava a part. Era ben curiosa l'estratajema. L'admirava. Fins i tot i montaven teletransports cap a altres i indrets. I, bé, no cal dir que guanyava el que tenia més fitxes en peu fins que tocava el timbre. I jo observant-los fins al final...

Crònica: dia dotzè

No ho sé, crec que va ser un dia un pèl diferent -eufemisme de força o molt diferent. Els vaig veure estudiant... amb desgana. Bé, de fet, en realitat, no estudiaven: xerraven. Almenys les taules eren plenes de llibres. I no hi era la seva tutora. La substituïa el professor d'anglès, crec que era; força peculiar. Tres alumnes van apressar-se a cridar-me l'atenció per fer-me seure al seu quartet de taules aplegades. Volien parlar. La tertúlia va estar bé, però. Un moment sempre és bo per desconnectar de la vida d'estudiants d'uns quants nens de deu anys.

Crònica: dia onzè

Vaig passar per totes les taules. Els mateixos jocs de sempre.

Primer al Monopoly amb una colla de nanos que, almenys, aquest cop no feien trampes... Després el mític joc que des de fa un mes que sé sobre la seva existència: aquell que vaig posar fa poc en una entrada. Mític...

Volia aprendre a jugar a escacs, així que vaig seure amb dues nenes i un nen que jugaven a fer escac i mat. No he aconseguit entendre el joc encara, i estic trist... No sé qui va guanyar. No m'hi vaig quedar gaire més estona, però es mostraven simpàtics amb mi, també quan van canviar de joc i els vaig acompanyar a una altra taula. 

Crònica: dia desè

El primer que vaig fer quan vaig arribar va ser escodrinyar la classe. Hi havia quatre taules plenes de jocs per a nens i nens. 

Vaig aplegar-me amb uns nens que semblaven intentar jugar al Monopoly; altres, escrivien paraules sobre unes pissarres, que designaven coses estranyes. Però, on vaig passar més estona va ser a les taules situades al fons de la classe. Hi havia dues nenes i dos nens que jugaven al bingo; i un altre que remenava les boles... 

Vaig arribar enmig d'una partida, tot i que vaig jugar la propera, i no vaig tenir gaire bona sort: la veritat sigui dita. Va guanyar una de les nenes. No ho recordo gaire, però. Bé, al final vaig tenir una mica de sort i vaig quedar penúltim.