No ho sé, crec que va ser un dia un pèl diferent -eufemisme de força o molt diferent. Els vaig veure estudiant... amb desgana. Bé, de fet, en realitat, no estudiaven: xerraven. Almenys les taules eren plenes de llibres. I no hi era la seva tutora. La substituïa el professor d'anglès, crec que era; força peculiar. Tres alumnes van apressar-se a cridar-me l'atenció per fer-me seure al seu quartet de taules aplegades. Volien parlar. La tertúlia va estar bé, però. Un moment sempre és bo per desconnectar de la vida d'estudiants d'uns quants nens de deu anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada