Crònica: dia tretzè

Hi havia massa enrenou a la classe, aquell dia. Els nens i nenes de cinquè i sisè jugaven com bojos als respectius jocs que els tocaven. Vaig voler anar a petar a una taula de quatre amics. Em vaig sentir ofuscat per un joc que mai  havia vist. I, per variar, us el vull mostrar. Vervalia un fantàstic i esplèndid joc per practicar la llengua. Una obra del gran Màrius Serra, per cert. Però sembla que a aquell quartet els feia massa mandra obrir el plec de papers de les instruccions i començar a llegir. Em va fascinar la seva imaginació alhora d'inventar-se unes noves regles, sota una illa divisada per diferentes franjes del territori. Jugaven a conquerir-la, si malament no recordo. I exponien les seves desiderades en arribar a una casella d'un taulell que es contemplava a part. Era ben curiosa l'estratajema. L'admirava. Fins i tot i montaven teletransports cap a altres i indrets. I, bé, no cal dir que guanyava el que tenia més fitxes en peu fins que tocava el timbre. I jo observant-los fins al final...