Valoració personal

Al final se m'ha fet curt. De fet, el curs sempre és curt. Arribades les vacances només he de dir que el Treballem Plegats ha estat una experiència més en la meva trajectòria com a alumne i, sobretot, com a persona. Al principi, a la classe, em trobava força incòmode. Varen ser les primeres setmanes. Després tot va anar bé. Potser el meu moment màxima esplendor en aquest projecte va ser quan deixaven de fet tallers i jugar, i els nens de cada classe anaven a la seva respectiva aula. Allà és on m'hi podia comunicar més i sentir-me més còmode. 

Amb tot, ha estat una bona experiència.

Alguns eren més tímids que d'altres, és clar, amb alguns m'hi feia més que d'altres, és clar; però al final són tots iguals, penses. Iguals com tu, es veu.

Tot i que al principi tenia els meus dubtes si començar el treball, al final m'ha agradat i tot. Quines coses, eh? No sé si hi tornaré mai més o no, encara, però crec que ha estat tot massa ràpid, com si els hagués abandonat del tot. Al cap i a la fi tot és així. 

Festa de cloenda del projecte

La veritat és que van ser unes hores força atrafegades. La primera mitja va ser dedicada a la preparació de la festa: a la guarnició del pati, la preparació del pica-pica i les proves diverses que hi havia repartides pel centre.

A l'hora de començar, alguns vàrem dirigir-nos a la porta d'entrada de l'institut per rebre els alumnes de totes les escoles. Els primers van ser els del Pont Trencat. Eren tots molt petits. Els pallassos van  sortir amb una salutació cordial, per molt que, a alguns, els fessin por.

Primer, va aparèixer l'alcalde amb la regidora d'ensenyament del poble per agrair-nos la feina feta i així concedir un diploma a cadascú que ha fet el projecte. N'érem molts.

La cosa va anar força bé. Jo anava d'un costat a l'altre del pati: era organitzador, ves. L'última franja de proves no la vam poder fer per falta de temps, però.

El final va ser força emocionant. Els nens van retrobar-se amb el pallasso dolent a la pista de volei, tal com indicaven les pistes, i va entregar-los el pot de pintura intacte. Sí, els veu que els hi vam explicar que un pallasso malvat havia entrat a robar-nos la pintura que havíem d'utilitzar per pintar els insípids bancs de l'institut.

Després de tot, el final de festa va ser un vermut entre tots, amb un regal de cada escola cap als padrins. A casa tinc un plec de Post-it i, el més important, una cartolina amb una foto meva amb els alumnes i una dedicatòria i firma de cadascun. 

I qui no se sent agraït així?

Crònica: dia vint-i-quatre (i últim)

És a dir, l'últim dia al Matagalls. Que ràpid que passa el temps, doncs. Vaig començar el novembre, si no em falla la memòria, i vaig acabar davant un enlluernador sol, aquell dilluns, entre jocs i alumnes neguitejats. 

Jo era a la prova del 4 en ratlla, mentre que els meus companys de curs, restaven dempeus tripulant l'ordre del joc. Primer, repartir fitxes blanques i negres és aparentment fàcil, tot i que menys quan els nens frisen per tenir-ne un parell o tres, o bé cinc, sis o nou a les mans. Vaig haver de moderar: de recollir fitxes d'altres nens per donar-los-les als que no havien participat, que n'eren un bon reguitzell. Això va ser a 3r, em sembla. A 5è era un pèl diferent, més moderat, però no gaire diferent (els nens es desplegaven per participar i parlotejar entre ells estratègies). 

Bé, el final. Només el final. Però la traca, encara faltava: una festa organitzada per nosaltres, els padrins, dins el recinte del nostre institut. 

Crònica: dia vint-i-tres

La mestra els va entestar a tots acabar una fitxa de coneixement del medi natural i social. Sobre el paeolític i el neolític, anava, sobre la prehistòria, de fet. Els vaig ajudar força; les respostes eren al llibre. Altres, però, em preguntaven des de l'altra banda de la classe exercicis de llengua catalana. Anaven bé: només els calia formar paraules amb certes i lletres i omplir-ne d'altres amb la lletra corresponent. Sovint confonien la P per la B, o la T per la D... O bé la C per la G a final de paraula... I així infinitament.

Dia vint-i-dos

No hi havia res més que calma, tal com diu una cançó que he escoltat fa poc. Deures sota el sol afalagador i el fred apaivagant-se per dies i nits. Comptant per què arribi l'estiu, ves. Nens extravertits estarrufats a les seves cadires de fusta sintètica, subjectada per uns quants pals de ferro d'aquests dels nous. Tot última generació. A la meva escola això no passava. Cadires noves a l'aula d'anglès, totes les altres pràcticament vetustes, amb les potes de ferro rovellades i els respatllers esqueixats. Què més volen? Calma, calma... 

Cònica: dia vint-i-u

Va ser un xic estrany. Potser una mica rar. Aquells últims dies els nens i nenes de 5è havien deixat d'organitzar-se per cicles i feien tallers amb la seva classe. Dit i fet, temps per repassar, fer deures, acabar feines... No feien Sant Jordi. Al cap de dos dies anaven de colònies a no-sé-on. Bé; s'ho passarien bé, suposo. El cas és que la setmana següent (tot i que això entri en una altra entrada) es van dedicar a fer una redacció sobre les colònies. Em vaig fixar en un detall: que escrivien "vem" en comptes de "vam", i, a més, repetidament. La professora els va avisar un parell o tres de cops. Se'n van sortir. 

Crònica: dia vintè

Els alumnes s'havien adonat de la meva absència una setmana abans. Fins i tot sabien el perquè. Ara l'únic que podia fer era passejar entre les taules i obsequiar els alumnes amb paraules.

Feien de tot, repintaven la fotografia oficial de la classe "Els Rocs Cremats", feien exercicis dels llibres complementaris de diferents lectures que proposava el guix de fulls enquadernats o acabaven de fer un treball en grups sobre alguna fita catalana en un mural amb lletra i fotografies sobre una cartolina de grans dimensions de qualsevol color.

El cas és que el text era una obra de teatre i, entre una parella d'un nen i una nena, jo feia les acotacions i els ajudava a comprendre el text i les paraules que no entenien. Altres eren més lents i encara al final de la classe repintaven la seva targeta; pocs continuaven amb el mural i l'acabaven.

Vaig sortir de l'última classe abans de les vacances de Setmana Santa.