La veritat és que van ser unes hores força atrafegades. La primera mitja va ser dedicada a la preparació de la festa: a la guarnició del pati, la preparació del pica-pica i les proves diverses que hi havia repartides pel centre.
A l'hora de començar, alguns vàrem dirigir-nos a la porta d'entrada de l'institut per rebre els alumnes de totes les escoles. Els primers van ser els del Pont Trencat. Eren tots molt petits. Els pallassos van sortir amb una salutació cordial, per molt que, a alguns, els fessin por.
Primer, va aparèixer l'alcalde amb la regidora d'ensenyament del poble per agrair-nos la feina feta i així concedir un diploma a cadascú que ha fet el projecte. N'érem molts.
La cosa va anar força bé. Jo anava d'un costat a l'altre del pati: era organitzador, ves. L'última franja de proves no la vam poder fer per falta de temps, però.
El final va ser força emocionant. Els nens van retrobar-se amb el pallasso dolent a la pista de volei, tal com indicaven les pistes, i va entregar-los el pot de pintura intacte. Sí, els veu que els hi vam explicar que un pallasso malvat havia entrat a robar-nos la pintura que havíem d'utilitzar per pintar els insípids bancs de l'institut.
Després de tot, el final de festa va ser un vermut entre tots, amb un regal de cada escola cap als padrins. A casa tinc un plec de Post-it i, el més important, una cartolina amb una foto meva amb els alumnes i una dedicatòria i firma de cadascun.
I qui no se sent agraït així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada