dimarts, 25 de març del 2014

Crònica: dia dissetè

És increïble la imaginació dels nens de l'escola Primària. Bé, potser, per part d'alguns més que d'altres; és evident. Però també n'hi havia que no aconseguien treure idees del cap perquè si bé no es concentraven.
A aquella l'anomenaven "tarda creativa". Delirant títol, oi tant!
La veritat és que em vaig quedar força impressionat per les idees dels alumnes. La mestra de la classe em va manar que anés a ajudar un nen que li costava més, com és costum quan arribo allà. Mentre els altres preparaven poemes dividits en tres estrofes de quatre versos cadascuna, en Marc escrivia diversos intents de cal·ligrama. Primer una gota, després una fulla, un sol... Doncs no acabava. Es feia una idea al cap i la deixava. El vaig ajudar, però no semblava acatar les meves idees. Mussitava que era impossible escriure allò o s'aixecava de la cadira per recórrer la classe o veure aigua.
Només era el primer pas perquè els alumnes fessin el poema que enviarien a un jurat que anomenaria els guanyadors dels Jocs Florals que es faran per Sant Jordi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada